ACOMPANYAMENT D'UNA NOVA VOLUNTÀRIA A L'HOSPITAL

El dia 22 de Setembre acompanyem un una nova voluntària a l'hospital.

L'objectiu de l'acompanyament dels nous voluntaris és recordar aspectes clau de la formació de voluntaris, explicar-li aspectes més d'organització i gestió del torn i resoldre dubtes bàsics que li puguin aparèixer en el primer contacte amb la seva tasca voluntària. 

El fet de que aquesta tasca la realitzi la psicopedagoga i coordinadora del voluntariat, és per tal de que aquestes primeres instruccions siguin clares i siguin les mateixes instruccions inicials per a tots els voluntaris.

DESCRIPCIÓ DE LA INTERVENCIÓ

Acompanyament a una nova voluntària

Abans de dirigir-nos a l'hospital ensenyem la casa dels Xuklis. La casa és un espai que molts dels usuaris del servei de voluntariat de l'hospital també fan servir. Per tant és necessari que el conegui per tal de conéixer tota la seva realitat, així com poder connectar amb alguns comentaris que puguin fer les famílies. 

Anem cap a l'hospital i durant el trajecte, aprofitem per tornar a comentar, les seves motivacions, interessos, dubtes, angoixes, disponibilitat que ja va parlar durant l'entrevista, però d'aquesta manera es converteix en una conversa més distesa i propera, que no en una situació d'entrevista. 

Un cop a l'hospital es va ensenyant els diferents espais així com explicar les diferents consignes organitzatives.  

La psicopedagoga, un cop li ha explicat les diverses qüestions metodològiques del torn, li deixa un espai d'intervenció sense supervisió per a que estigui menys cohibida i realitzi la seva tasca amb naturalitat.

Durant aquest moment d'intervenció directa es donen situacions que s'han treballat des de la formació inicial, com a l'entrevista, i és que la voluntària fa preguntes a les famílies sobre el temps que porten a l'hospital, etc. Aquest és un dels principis que regeix l'actuació del voluntari, per tal de preservar-lo de no conèixer més del que és necessari, i a les famílies per tal de no haver de donar informació personal que no és necessària, que alhora poden remoure qüestions emocionals, en els dos agents. 

La concepció que una persona té sobre el que ha de dir i fer no és el mateix del que un posa finalment a la pràctica. Quan un posa 

Assessorament davant d'una situació de traspàs inadequat d'informació

Durant aquesta estona en que la nova voluntària atén les necessitats de la sala de jocs, anem continuem fent ronda pels diferents voluntaris que estan cobrint el torn. 

En una de les visites a una voluntària durant la realització de la seva tasca, aquesta traspassa una situació complexa que s'ha trobat. La situació gira entorn la necessitat o no de cobrir aquella necessitat, la coordinació dels diferents agents professionals que intervenen en una família i la dificultat dels voluntaris d'ésser un agent neutre. Sovint es troben enmig de diferents professionals o agents propers a l'infant, reben informació que ells no poden ni saben gestionar, i alhora l'han d'escoltar i saber-ho fer, sense escoltar realment. Aquestes situacions inapropiades per a voluntaris es dóna el fet de que alguns professionals traspassen informació i opinions inadequades i inapropiades als voluntaris. 

De totes maneres, els voluntaris acaben éssent transmissors i canalitzadors de situacions, que sovint ja s'han posat en marxa actuacions, però que en d'altres, gràcies al traspàs d'informació cap a la coordinadora, es pot iniciar un treball en xarxa amb els diferents professionals que atenen de manera integral als infants i a les seves famílies. 

La psicopedagoga en aquestes situacions aconsella: ésser el més educat possible, transmentre la incapacitat dels voluntaris de gestionar situacions com aquestes i oferir la possibilitat que es dirigeixi cap a alguna persona amb poder de gestió (coordinadora de voluntariat, treballadora social, metges...) per a que puguin respondre a la situació plantejada. 

OBSERVACIONS I REFLEXIONS ENTORN LA PRÀCTICA

En una altra entrada, descriuré amb més detall el treball en xarxa, i quines situacions positives o negatives poden sorgir d'aquest treball interdisciplinar i col·laboratiu. 

Per un altra banda, l'acompanyament directe dels voluntaris tant en l'inici o durant qualsevol moment de la seva situació com a voluntaris, fa que hi hagi un vincle estret entre la coordinadora i els voluntaris, es pugui donar resposta a la tasca que duen a terme en el seu dia a dia, i que aquesta resposta tingui l'objectiu principal de donar una atenció de qualitat, d'acord amb les seves necessitats i situació dels nens i nenes amb càncer i a les seves famílies. 

Moltes qüestions teòriques semblen clares, quan es reflexionen, raonen, en fred, però a la pràctica, l'instint, o la pròpia manera de ser, pot fer que sense intenció es duguin a terme una sèrie d'accions inadequades, com les descrites. Per aquest motiu és important aquest acompanyament continuat de la coordinadora, per tal d'anar modelant, guiant, assessorant, aquestes situacions. 

Un altre aspecte clau que es desprén d'aquesta intervenció és la neutralitat dels voluntaris. El seu paper, la seva actuació requereix un contacte directe amb diferents agents de l'entorn de l'infant malalt. Sovint aquest vincle traspassa fronteres i alguns dels drets i deures dels voluntaris. Ésser un agent neutral comporta molta dificultat. 

Participació

Durant aquest acompanyament en la primera presa de contacte amb la tasca del voluntària observo algunes qüestions que manquen que poden facilitar la seva tasca durant les primeres setmanes de participació. Hi ha aspectes que s'han explicat durant formació, i també durant l'entrevista, tot i així és molta informació que se'ls hi traspassa als voluntaris, i es tracta de que la gestionin i la duin a terme. per tal de facilitar aquesta gestió de la informació més de caire organitzatiu proposo realitzar un quadre-resum instructiu de diferents aspectes organitzatius del funcionament de l'hospital, per a que tots els voluntaris el tinguin sempre a l'abast i el puguin consultar sempre que el necessitin.