REUNIONS GENERALS DE VOLUNTARIAT

LA GENTE QUE ME GUSTA (MARIO BENEDETTI)

Me gusta la gente que vibra,

que no hay que empujarla,

que no hay que decirle lo que hay que hacer ni que lo haga,

... sino que lo sabe y lo hace.

Me gusta la gente con capacidad

para medir las consecuencias de sus acciones,

que no deja las soluciones al azar.

Me gusta la gente justa con su gente y consigo misma,

pero que no pierda de vista que somos humanos

y nos podemos equivocar.

Me gusta la gente que piensa

que el trabajo en equipo entre amigos,

produce más que los caóticos esfuerzos individuales.

Me gusta la gente que sabe la importancia de la alegría.

Me gusta la gente sincera y franca,

capaz de oponerse con argumentos serenos

y razonables a las decisiones de un jefe.

Me gusta la gente de criterio,

la que no se avergüenza de reconocer

 que no sabe algo que se equivocó.

Me gusta la gente que al aceptar sus errores,

se esfuerza por no volver a cometerlos.

Me gusta la gente capaz de criticarme

constructivamente y de frente,

a éstos les llamo mis amigos.

Me gusta la gente que no desfallece

cuando de alcanzar ideas y objetivos se trata.

Con gente como esa, me comprometo a lo que sea,

ya que con haber tenido a esa gente

a mi lado me doy por bien retribuido. 

Amb aquest escrit i un paper de color (on hi podran escriure propostes d'activitats o de decoració) a les cadires col·locades en cercle, vam començar les reunions generals de voluntariat. La dinàmica de la reunió pretén ésser participativa. És un espai on els voluntaris rebran una sèrie d'informacions però ells són els que estan a primera línia d'actuació amb els infants i famílies i són els que poden aportar informació rellevant sobre el seu paper i les seves necessitats per això no és una sessió expositiva sinó que és participativa. 

Objectiu

El principal objectiu és crear un espai de trobada, obert i participatiu on intercanviar informacions, dubtes i suggeriments entre els voluntaris i l'equip tècnic sobre la tasca que es realitza a l'hospital. 

Dinàmica de la reunió 

Abans de començar amb informacions cadascun dels assistents es presenta, diu el torn en el que està i el temps que porta sent voluntari. Es pot observar aquesta diversitat de voluntaris a simple vista. 

En primer lloc, com a part integrant de l'associació es donen de primera mà diverses informacions relacionades amb l'entitat: amb la campanya de "Posa't la gorra", la loteria de nadal, activitats per a Sant Jordi, campanyes amb empreses com Catalunya Caixa...

També es recorden o donen informacions pràctiques sobre el funcionament de l'hospital: aspectes que ja s'han anat incorporant o d'altres que s'aniran incoporant després de la reunió com és el cas de la incorporació del quadre de demandes i cobertures d'habitacions específiques, que vam elaborar. 

Altres aspectes pràctics que es comenten és la valoració de la llibreta, el compromís amb els horaris, la nova codificació dels jocs i trencaclosques, aspectes higiènics de neteja de jocs i joguines, la celebració d'aniversaris, l'establiment del vestuari per entrar a càmeres, sobre les claus de les taquilles... També s'aclareix i reflexiona entorn la concepció de la sala de jocs com un espai dels nens, on ells són els que es dirigeixen perquè volen fer alguna cosa i el paper del voluntari és facilitar, dinamitzar, acompanyant als nens quan són a la sala per a que facin un ús correcte d'aquest espai i dels materials que hi ha. 

Per últim, s'obre un espai d'informacions més obertes al debat en relació amb aspectes generals sobre el voluntariat concret a l'hospital com: 

- Es demanarà en ocasions a voluntaris l'acompanyament de familiars per primera vegada a la casa dels Xuklis. Per tal de que vagin coneixent i establint vincle amb la figura del voluntari que serà molt important durant la seva estada a l'hospital. Alhora la conversa i relació que es pot establir durant el trajecte amb el voluntari segurament no és la mateixa que s'estableix amb un personal tècnic. També s'aconsellen mesures de prevenció per dur a terme aquesta conversa.

- Es tractarà de detectar les necessitats i possibilitats d'entrar a les habitacions, la psicopedagoga dinamitzarà aquesta qüestió. Els voluntaris tenen forces dubtes i es debat entorn aquest tema. Ja que els nens/es en tractament tenen una actitud molt variable i poden ser menys o més receptius, però és molt difícil de preveure. No tots els voluntaris se senten còmodes entrant a una habitació, això es preveurà. 

-S'explica i comenta la incorporació de la figura dels voluntaris suplents, per tal de no demanar doblar torns quan falta algun voluntari. Es valora positivament aquest aspecte. 

- S'informa del projecte de redecoració de la planta i es demana als voluntaris si tenen idees que ens les facin arribar. 

- Es parla de manera extensa sobre l'atenció als nois i noies adolescents, aquests estan força més aïllats que la resta de nens per les seves característiques evolutives i l'acceptació i vivència de la malaltia a aquesta edat. Alhora la majoria d'activitats estan més enfocades a nens i nenes més petits. S'informa que s'està treballant per crear una programació d'activitats on s'incloguin algunes més adequades per a aquesta franja d'edat. Es demana si hi ha propostes que també ens ho facin saber a través del paperet que se'ls ha donat. 

Aquests, entre d'altres són els temes principals tractats a la reunió. 

Abans de marxar els voluntaris deixen les seves propostes en els papers de colors repartits a l'inici. D'altres prefereixen enviar-les per email o deixar-les a la llibreta de l'hospital després d'haver-les meditat. 

Participació

Per a la preparació d'aquesta reunió vaig ajudar a la psicopedagoga a elaborar el guió de la reunió el 3 d'octubre. Aquest va ser consensuat amb la resta de professionals que participen a la reunió i el vam revisar el dia 10 d'octubre. 

Vaig assistir a dues sessions, a la de tarda el 15 d'octubre i a la de matí el 17 d'octubre. Vaig assistir a dues per a veure diferents climes de participació en grups diferents. No vaig assistir a la tercera reunió de migdia per incompatibilitat horària i per que ja disposava d'informació suficient rellevant per a valorar la reunió. 

Durant la reunió vaig estar d'oient tot i que vaig poder fer alguna aportació. Vaig prendre acta de les dues reunions facilitant-nos el treball posterior. 

El 25 d'Octubre vam fer una recollida de tota la informació i propostes rebudes a les reunions i vam realitzar un resum, amb els acords presos per a que tots els voluntaris estiguessin informats del que s'havia exposat a les tres reunions, i així alhora informar a aquells que no vam poder assistir. 

Alhora es va acordar de fer una valoració a final de curs per tal de valorar, agrair o informar de com s'han dut a terme els diferents acords que es van prendre durant les reunions. 

Reflexió

L'espai de coordinació més formal és necessari per tal d'agrair la tasca que realitzen com a voluntaris però alhora per comptar amb les seves impressions i propostes. Els voluntaris tal i com vaig descriure en una entrada són molt heterogenis, i per tant poden aportar moltes impressions i propostes diverses. Per això és interessant donar-lis veu i que alhora se sentin escoltats. 

De fet el recull d'activitats proposats per a incloure a la programació va ser divers i molt enriquidor. 

És molt important aquest treball en xarxa perquè ells estan a primera línia i són els que duen a terme totes les actuacions que es plantegen des de la coordinació. 

He pogut observar com les dinàmiques es veuen afectades pel clima que es respira i per les apotacions de persones concretes que poden focalitzar la participació cap a una visió més de queixa o d'altres més d'oportunitat d'expressar-se i de dir la seva. Com és el que ha passat en les dues reunions a les que he assistit. 

La dinamització ha estat essencial per a potar-la cap a un objectiu més positiu, i alhora la reflexió i posada en comú de totes les apotacions fetes en les diverses reunions ha permès veure altres aspectes que no s'han comentat en alguna d'aquestes. 

Una única reunió amb tots els voluntaris hagués estat inviable, ja que per la quantitat d'assistents no s'haguès pogut dur a terme dinàmiques participatives i de debat com les que s'han realitzat. A la primera van assistir 20 voluntaris i a la segona va ser 10. Aquesta diferència d'assistents també es va reflectir en la participació d'uns i d'altres. Amb un nombre més petit es crea un clima més distès.