ENTREVISTES A VOLUNTARIS

Descripció general de la tasca d'entrevistar a voluntaris

Una de les tasques de la psicopedagoga és realitzar entrevistes als voluntaris que volen formar part de l'associació. 

En aquestes entrevistes habitualment, es fa un petit recordatori-resum d'aspectes parlats al taller per a voluntaris, que és la primera formació que reben les persones que volen ser voluntàries. 

Posteriorment es realitzen una sèrie de preguntes:

- A nivell personal: formació, experiència, interesos...

A través d'aquestes preguntes es tracta d'extreure les potencialitats els voluntaris i poder ajustar-los a les ofertes que disposa l'associació, així com als diferents usuaris d'aquest servei de voluntariat. en funció del perfil de cada usuari, serà necessari encaixar un perfil de voluntari adequat. En funció de les característiques, experiència, situació personal s’ajusta a la persona en un voluntariat determinat o un altre (hi ha des de entrar a càmeres on estan aïllats, estar a les habitacions, a la sala de jocs, al domicili un cop ja no estan hospitalitzats i fins i tot hi ha l’opció de fer tasques administratives si no es veu per estar en contacte directe amb els nens).

- Relació amb el càncer infantil: perquè escullen aquesta associació i no una altra, han 

- Qüestions més organitzatives: Disponibilitat horària, territorial, preferències dels diferents tipus de voluntariat de l'associació...

- Se'ls hi plantegen dues situacions i han d'opinar quina actuació durien a terme com a voluntaris.

Entrevistes de caire urgent

Les primeres entrevistes que he realitzat han tingut un caire més urgent. S'han trobat la necessitat de cobrir diversos torns que han quedat descobrets pel canvi d'horaris i disponibilitat dels voluntaris ja que aquests són molt heterogenis tal i com vaig reflexionar en una altra entrada: Heterogeneitat i inestabilitat en el context d'intervenció.

Els voluntaris que es citen de manera urgent, són voluntaris que ja havien contactat amb la psicopedagoga, però no han realitzat la formació inicial, el taller de voluntariat. 

Per a aquest motiu l'equip de voluntariat ha confeccionat una guia per als voluntaris, per a la qual també hi faig una revisió donant la meva opinió. Un resum de tot allò que es parla a la formació, que dóna a conèixer l'entitat, les funcions i tasques del voluntari així com la identitat d'aquest. 

Aquest document s'envia per mail i es demana que el llegeixin abans de realitzar l'entrevista per tal d'agilitzar-la. 

Tot i així, només una de les tres que jo realitzo sí es nota que s'ha llegit aques document. 

El fet de no haver realitzat el taller prèviament fa que l'entrevista es faci més llarga, ja que prèviament a la pròpia entrevista, la psicoepdagoga ha d'ubicar als voluntaris en la realitat de l'associació. 

Han de conèixer els serveis i la identitat d'aquesta per a saber realment si en volen ser voluntaris i formar part de l'entitat. 

Em sembla un aspecte bàsic ja que no es pot formar part d'alguna cosa que es desconeix. 

Descripció de les entrevistes express viscudes

El dia 15 de setembre realitzem l'entrevista a una dona. Aquesta, ja realitza un altra voluntariat en un hospital diferent al que intervé AFANOC. Té diversos fills, que ja són grans i decidieix donar el seu temps als altres. El fet de tenir fills ja es valora com una experiència afegida a la relació i intervenció amb els infants, tot i que la seva tasca professional no tingui a veure amb els infants. 

El 19 de setembre realitzem una entrevista a un noi jove (noi 1). Aquest noi disposa d'una empresa de lleure (gràcies a la qual coneix l'associació). Tot i així la seva feina és més de caire administratiu i troba a faltar el contacte directe amb els infants. Disposa de temps i vol dedicar-lo a aquesta tasca. La seva experiència professional com a monitor i el seu caràcter extrovertit i responsable que es denota durant l'entrevista fan que es vegi un candidat òptim per a ser voluntari a l'hospital.

El 8 d'octubre realitzem l'entrevista a un noi (noi 2) que vol ser voluntari però no té res d'experiència amb infants. Té una formació elevada relacionada amb l'àmbit científic. Es troba que disposa de temps i ganes d'oferir els seus serveis als altres en qualsevol àrea. Vol ser voluntari a afanoc concretament perquè coneix l'experiència d'un altre voluntari. El seu perfil no acaba d'encaixar amb el del voluntari d'hospital de l'associació. Se li ofereixen diverses possibilitats de voluntariat per a les quals el seu perfil seria més ajustat.

• La primera és contactar amb la Federació de Voluntariat Social i trobar alguna altra entitat amb la que s'ajustin més els seus serveis al que ell vol i pot oferir.
• Se li ofereixen tasques administratives a l'associació, com la creació d'una base de dades de voluntaris amb excel. La psicopedagoga no disposa de temps per a aquest tipus de tasques més administratives, però podrien facilitar i agilitzar la seva tasca. Ja disposen de voluntaris que s'encarreguen de tasques administratives, però aquesta proposta requereix un coneixement més elevat del programari informàtic, que no disposen els altres voluntaris. 
• També se li ofereix la possibilitat de participar en tasques de voluntariat puntual: campanyes de venta de gorres, campanyes puntuals com el posa't la gorra, activitats de nadal... No requereix gaire experiència amb els infants, i seria una primera presa de contacte amb l'entitat, i el funcionament d'aquesta.
• Per últim se li ofereix la possibilitat de restar a l'espera de que hi sorgeixi alguna necessitat d'un voluntariat de reforç domiciliari a algun adolescent que estigui estudiant estudis superiors i requereixi reforç en àrees de ciències o llengües estrangeres (àrees que ell domina). 

Entrevista posterior a la formació inicial

El 17 de Novembre vaig acompanyar a la psicopedagoga a la realització d'una entrevista a un noi que ja va assistir a la formació inicial. 

El fet que tingui una formació prèvia per una banda agilitza la reunió, ja que no s'han de tractar temes que ja s'han comentat a la formació. Es poden aclarir dubtes i també es pot centralitzar més en els seus interesos i potencialitzats per tal d'ajustar el seu perfil a les possibles necessitats del voluntariat. 

El noi al que realitzem l'entrevista ja coneixia l'entitat perquè ha participat com a Implica't.

Reflexions

Hi ha diversos fets que crec que s'ha de fer una reflexió acurada per a la realització d'aquesta tasca: Entrevistar als voluntaris i ajustar al seu perfil a les necessitats de l'associació i dels infants usuaris del servei.Aquestes reflexions les detallaré més a fons en entrades específiques però en descriuré breument d'allò que veig interessant a tenir en compte. 

Per una part veig molt encertades les preguntes o el tipus de preguntes que es realitzen a l'entrevista, en les que es té en compte no només a la persona entrevistada sinó els àmbits que intervenen en les persones que s'atenen. Aquesta entrevista també s'està reformulant i debatint en la coordinació que duen a terme els coordinadors de voluntaris de diferents associacions que formen part de la FECEC. 

Per una altra part, la selecció del voluntariat és una tasca molt intuïtiva. Per fer entrevistes segueix una sèrie de preguntes consensuades i pensades per tal de trobar un perfil adequat i poder ajustar a la persona a les diferents necessitats que hi ha i les que poden sorgir.  Tot i així se’m presenta el dubte de que qualsevol persona que vol ser voluntari en atenció directa amb els nens? Per a mi és clar que no i menys d’aquestes característiques. Sovint es pot justificar, per l’experiència personal, si ha patit una situació que li pot fer reviure qüestions personals i se l’ha de preservar... Però, com es pot detallar realment un perfil de voluntari d’atenció directa amb els nens amb càncer (així com d'una altra necessitat educativa especial)? Es pot tenir en compte la personalitat de la persona? Com es fa objectivable aquest aspecte?

Per una altra banda també vull fer una reflexió més acurada entorn el perfil del psicopedagog i el desenvolupament les seves habilitats orals i de negociació. En diverses situacions, però concretament en les entrevistes m'he adonat de la necessitat de tenir un discurs coherent, fluïd però sobretot de saber dir el correcte, amb les paraules correctes, per saber la veritat (les necessitats que existeixen, les possibilitats que hi ha...). El desenvolupament d'un bon discurs, una bona conversa és essencial per extreure allò que vols saber. Ahora és important per saber dir als altres, allò que vols dir, però tenint cura de la seva situació, les conseqüències que això pot portar, etc. Com és el cas del noi 2 descrit en aquesta entrada. Pel seu caràcter i experiència no es veu adequada la seva intervenció en el voluntariat que ofereix l'associació, per tant se li ha de comunicar en el mateix moment. El com dir-li, és una tasca complexa, ja que és molt difícil d'estructurar, preveure i desenvolupar. Per això cal que el psicoepdagog tingui una sèrie d'estratègies discursives que faciliten la seva feina.