Assessorament a unes mestres amb un alumne que acaben de diagnosticar càncer

El 5 de desembre acompanyo a la psicopedagoga a un altre centre educatiu de primària, a una reunió amb la tutora i la mestra d'educació especial d'un alumne que fa poc temps li han diagnosticat càncer.

L'objectiu de la reunió és facilitar-li recursos amb els que pot coneixer la malaltia i diferents estratègies per comunicar als companys la malaltia i fer-li's entendre els canvis que es desenvoluparan amb l'alumne.

Durant el període seguit del diagnòstic de la malaltia, es produeix una situació d'impacte, generat per la pròpia comunicació del diagnòstic de la malaltia que serà de llarga durada. Les mestres mostren moltes ports i angoixes per la situació de l'infant i per la seva actuació com a docents. 

Se'ls hi dóna una sèrie de pautes que han de guiar aquests moments a les mestres:

• Mantenir la calma i evitar actituds de condol.
• És important mostrar-se obert i respectuós amb la família i a la informació que et volen traspassar. 
• Cal mantneir una actitud de confidencialitat i respecte davant de la informació que donen, ja que hi ha molts períodes d'incertesa i no s'han d'anar abançant esdeveniments.
• És important tenir informació clara sobre la situació médica i emocional de l'alumne. 
• És essencial mantenir el comtacte entre l'alumne malalt i els seus companys de classe. El procés de la malaltia és llarg és important que la comunicació sigui constant durant tot el procés ja que crearà sentiments desmoralitzadors si només rep informació al principi del diagnòstic i del tractament. Per això també és important mantenir informat a l'alumne del que passa a la classe i a l'escola. 
• Els companys també observaran canvis i situacions fora de les habituals, per tant és important trobar un moment per informar als companys de què li passa al nen malalt i com serà el seu tractament.
• També com a mestres tutors de l'alumne s'hauran de posar en contacte amb les mestres hospitalàries i facilitar un intercanvi d'informació sobre l'alumne i els continguts que es van treballant a la seva classe. 

Totes aquestes estratègies representen 

Se'ls ofereix recursos en suport paper i també la possibilitat de realitzar una xerrada amb el grup-classe. 

També se'ls comunica que si ho creuen convenient des de l'associació, la psicopedagoga s'ofereix la possibilitat de realitzar un acompanyament continuat de tot el procés per tal d'anar donant-lis suport en les diferents fases de la malaltia i resoldre tots aquells dubtes que puguin anar sorgint. 

Des del meu punt de vista, tant com a psicopedagoga en formació, com des de la meva formació professional inicial de mestra, el suport que ofereix la psicopedagoga és essencial. Com a professional crec que és molt útil aquest tipus d'acompanyament ja que s'ajusta a les necessitats reals que els hi poden anar sorgint en qualsevol moment. El moment, i la situació requereix de respostes que no són fàcils de trobar ja que les emocions envaeixen la raó, un suport extern, ajuda a posar ordre i a prioritzar les actuacions essencials en el moment concret.