Psicopedagogia hospitalària

Una part de la intervenció psicopedagògica de la meva tutora de pràctiques es basa en la intervenció psicopedagògica a l'hospital. 

Seguint a González-Simancas i Polaino-Lorente (1990), es pot concebir la Psicopedagogia Hospitalària com íntament relacionada amb la Pedagogia Social, doncs aquesta branca de l’educació s’ocupa, a nivell general, de l’estudi de la teoria i la pràctica de l’educació individualitzada de grups en situacions excepcionals d’aprenentatge, com els infants malalts i hospitalitzats.

Més concretament, Deasy (1993) matisa que la Psicopedagogia, en el context sanitari ha d’entendre com un servei més ofertat pels hospitals, un espai institucional des del que s’articulen les funcions de suport i ajuda psicològica, educativa i social al pacient pediàtric i a la seva família. Una oferta adaptada i diversificada a l’edat i l’estat de salut dels malalts per als que cada pacient pot participat en el procés d’enseyament-aprenentatge més adequat a les seves circumstàncies particulars i que, en general, pugui ser guiat amb actuacions que tendeixen a millorar la seva qualitat de vida durant la malaltia i l’hospitalització.

Aquest servei es dóna des de l'àmbit de l'educació en el lleure. L'hospital materno-infantil de la Vall d'Hebron, on intervé la psicopedagoga d'AFANOC disposa d'aula hospitalària. 

Per a López i Fernández (2006) adquireix sentit i importància la intervenció psicopedagògica en aules hospitalàries al posseir com a objectiu últim, ajudar a reforçar i donar suport psicològic i educatiu als processos de la malaltia i l’hospitalització infantil, amb la finalitat d’aconseguir la major normalització en la vida del pacient i la seva família. Per als autors, la finalitat de la psciopedagogia hospitalàira és la mateixa que la de l’educació, és a dir, la recerca del desenvolupament integral de la personal, perseguint la màxima evolució de totes les seves capacitats, fins i tot en una situació extrema com és el cas d’estar malalt i hospitalitzat.

Amb un plantejament similar, Lizasoáin (2003) sosté que aquesta finalitat global s’aconsegueix a través d’un objectiu concret: prevenir i evitar la marginació del procés educatiu dels nens en edat escolar que es troben ingressats en un hospital.

Tot i que són nombrosos els objectius assignats a aquest cap concret d’actuació professional, aquests poden sintetitzar-se en quatre:

•      El desenvolupament dels aspectes congnitius i intel·lectuals
•      El desenvolupament motor
•      El desenvolupament afectiu
•      El desenvolupament social del pacient pediàtric. 

Tot i tenir present la importància del paper del psicopedagog a l'hospital, la psicopedagoga d'AFANOC no té com a funcions donar suport psicopedagògic a les professionals de l'aula hospitalària. Aquesta es regeix per un altre sistema organitzatiu. AFANOC intervé en el temps de lleure, però com ja he comentat en altres entrades, aquest, cada cop més es considera un espai més educatiu que conviu amb una potencialització de les relacions socials i afectives, en estones de lleure. Per tant els objectius que identificava per exemple Lizasoáin (2003) del psicopedagog a l'hospital, es poden extrapol·lar als que es planteja la psicopedagoga de l'associació: fomentant la prevenció de la marginació en el procés educatiu dels nens que es troben ingressats en l'hospital. 

Blanco, F.J. i Latorre, M.J. Implicaciones de la acción educativa en espacios específicos de proyeccion profesional en España. Universidad de Granada: Granada. 

Educação e Pesquisa, São Paulo, v.37,n.3, p. 583 - 598, set./dez. 2011.