PROGRAMACIÓ DE LES ACTIVITATS DE L'HOSPITAL

Una de les tasques principals de la psicopedagoga de l'afanoc és la programació d'activitats educatives en l'espai d'oci de l'hospital. 

En diverses sessions (1 i 14 d'octubre) hem fet revisió del material pedagògic que hi ha disponible a l'AFANOC, com les programacions d'anys anteriors, per tal d'utilitzar-les de guia per a la seva actualització. Són diverses les sessions (10 i 25 d'octubre, 3 de novembre, 11 i 12 de desembre...) que hem destinat a la seva reflexió, anàlisi, redacció i posada en pràctica d'activitats educatives per a oferir a l'hospital.

El Programa d’Oci i Cultura a l’hospital es va iniciar com a experiència pilot a l’Hospital de la Vall d’Hebron amb la contractació dels pallassos professionals, i a poc a poc es van anar ampliant les activitats i els serveis destinats als infants i les seves famílies. Actualment, l’Associació, dins del Programa Oci i Cultura a l’hospital, té consolidats un seguit de programes i activitats al Servei d’oncohematologia pediàtrica de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. Tot i així es pretén crear un programa d'activitats dinàmic i d'acord amb les necessitats del moment. 

La psicopedagoga té la funció de realitzar el programa de lleure per a aquest col·lectiu específic en el seu temps de lleure. Aquest col·lectiu comporta unes necessitats i interessos concretes però alhora s'ha de tenir en compte que a la mateixa activitat la puguin fer infants de diferents edats, amb capacitats i interessos molt diferents, en moments de la malaltia o del tractament molt diferents. 

L’orientació des de la pedagogia del lleure s'entén en sentit ampli com un procés d’ajuda permanent a totes les persones, en tots els aspectes, amb l’objectiu d’aconseguir el seu desenvolupament. es tracta, per tant, d’un procés continu, part integrant del procés educatiu. Implica tots els educadors, integrant tots els aspectes en una intervenicó coordinada. La finalitat de l’educació i de l’orientació que es dóna va dirigit a aconseguir la maduresa i el deenvolupament d’un autoconcepte positiu a través del desenrotllament de les seves potencialitat, sd emanera que sàpiga utilitzar comportaments apropiats en la resolució de problemes relacionats amb assumptes personals, familiars, comunitaris, de lleure o treball. 

Els objectius que es plantegen amb les activitats proposades a l'hospital són: 

Principalment satisfer les necessitats plantejades i alhora: 

• Oferir oportunitats de lleure, oci i distracció tant al nen/a hospitalitzat com als germans/es que el visiten o l’acompanyen.
• Reduir el temps d’espera i l’angoixa associada als tractaments.
• Oferir-li oportunitats de seguir desenvolupant les seves habilitats en cada etapa de creixement, i reforçar-ne el sentiment de competència a través de les seves produccions.
• Potenciar la relació entre la planta amb l'exterior. 
• Descobrir l'entorn hospitalari, la participació, les possibilitats d'itnervenció en aquest entorn. 
• Oferir un suport emocional als nens i nenes ingressats.
• Oferir activitats engrescadores que els motivin a relacionar-se i sortir de les habitacions. 

El projecte de tallers de lleure en un principi era una manera de donar als pares, que ho desitgessin, nous recursos de joc i comunicació amb els seus fills. Però s'observa com la situació que viuen les famílies sovint provoquen una situació d'aïllament i també es fa difícil trobar recursos en el context en el que es troben. 

Tal i com descriu Soler al Capítol 5 del Bloc I del material de l'assignatura: La intervenció psicopedagògica en projectes i progrmes per al temps lliure, la intervenció psicpoedagògica seguiria diferents fases d'intervenció, a les quals he pogut assistir.

1. En un primer moment s'elabora i formula un diagnòstic de la realitat que viu la planta.

• Hi ha força oferta per a nens de la franja d'edat de 5-9 anys però hi ha mancança d'activitats per a més grans principalment. 
• La situació dels infants és molt variable i molt difícil de preveure. 
• Cada cop més els infants es tanquen en les seves habitacions disminuïnt les relacions entre aquests. 
• Es realitzen tallers puntuals (com el de creativitat) però els hi calen un fil conductor que sigui significatiu per a ells, tenint en compte la diversitat que existeix. 

2. Fase de disseny de la programació d'activitats 

S'aprofiten les capacitats dels diferents agents que intervenen en el projecte per tal d'escoltar propostes que estiguin realment vinculades a la realitat. 

- Continuïtat d'experiències d'anys anteriors. 

- Reflexions i propostes, sorgides de l'observació i contacte directe amb els infants, dels voluntaris a les reunions generals. 

- Propostes dels propis nens/es. 

- Detecció de necessitats educatives en el temps de lleure a partir dels propis comentaris dels infants, de la situació d'hospitalització, la vivència de la malaltia. 

• Tenint en compte totes aquestes situacions es planteja la necessitat de dur a terme un fil conductor. Es proposa seguir un centre d’interès que són les estacions de l’any. Aquest és un centre d’interés real, i que permaneix estable i inalterable a les modes. A partir d’aquí s’adaptarà a la situació ajustant-lo a l’actualitat.  Alhora permetran vincular les activitats de la planta amb la realitat de fora de l'hospital, i el pas del temps. Tenint en compte qüestions més pràctiques, permet una temporalització més acotada en el temps a través de trimestres, i així poder ajustar-la als usuaris de la planta del moment (tot i que continua sent molt difícil). 
• També s'aprofitaran els diferents "talents" o formacions dels voluntaris que estan als diferents torns de tarda de l'hospital. 
• Es procurarà consultar als infants quines motivacions tenen i tenir-les en compte per a realitzar les activitats. 

3. Fase d'intervenció

La realització de les activitats la realitzen els voluntaris de la planta, que s'han anat coordinant per la psicopedagoga. La psicopedagoga, es compromet a orientar a l'equip de voluntaris comunicant-se en persona o a través de correus electrònics. Alhora assumeix la responsabiltiat 

Alguns exemples d'activitats proposades a la programació d'hivern

- Activitat puntual: Pulseres de fil

Degut a la reflexió de la manca d'activitats per als adolescents, un grup de nois hospitalitzats van proposar la realització d'un taller de pulseres de fils, un d'ells ja en sabia fer i va engrescar als altres. La psicoepdagoga va contactar amb un voluntari que ja havia realitzat aquesta activitat temps enrere i el 25 de Novembre, amb poc temps de previsió, va realitzar el taller.

Aquest va ser un exemple de com a partir de les necessitats i motivacions dels propis infants es plantegen activitats que fomentin la relació, i l'acció en el temps de lleure. També va ser un exemple d'imprevisibilitat de les activitats. Aquell mateix migdia una de les noies que van promoure el taller, a causa del tractament, es trobava malament i no el va poder realitzar. Així doncs, es tornarà a repetir més endevant. 

- Taller setmanal de creativitat: la decoració de la sala de jocs.

Responent a diversos objectius plantejats amb les activitats de lleure de l'hospital (vinculació amb el context en el que es troben, la vinculació amb l'exterior, la realització d'activitats flexibles i obertes a diferents característiques... Es planteja la decoració de la sala de jocs com una activitat progressiva , realitzada a través d'un taller setmanal en el que anteriorment es feien manualitats variades. La voluntària que porta el taller té formació artística i ha participat en el disseny de la pròpia activitat. A partir d'una base, cada setmana s'omplirà amb una manualitat diferent: pintar el vidre amb guix líquid, realització de mandales per l'arbre de nadal, construcció de diferents elements relacionats amb l'hivern. El passat 11 de desembre, la psicopedagoga i jo vam participar en la realització de la segona sessió del taller. 

Durant l'estada van sorgir diversos aspectes sensibles que la psicopedagoga va mediar, i va servir com a model per als voluntaris, com va ser la situació de salut d'un dels nens que participaven al taller, o la relació d'una àvia amb el seu net que participava en el taller.

- Taller de boles de neu

Amb l'objectiu de promoure la participació de tots els agents que tenen vinculació amb la planta, una tieta d'un nen hospitalitzat realitzarà un taller de construcció de boles de neu.

- Postals de Nadal

Es promourà la relació entre els infants hospitalitzats a través de la realització d'una postal amb un missatge per a un altre nen/a hospitalitzat.

Reflexions

A partir de les conclusions sobre la intervenció psicopedagògica en el temps lliure plantejat al material de l'assignatura, realitzaré una reflexió per tal d'ajustar-les a l'experiència presentada. 

- El propi context i la situació del col·lectiu fa que es tingui molt present la construcció psicopedagògica sobre la intervenció en el temps de lleure a l'hospital. El plantejament de la programació no es limita als aspectes organitzatius, de planificació o de disseny, sinó que hi haun discurs constructiu per fomentar la situació de lleure com a un espai de relació, de gestió d'emocions, i un espai educatiu. 

- Es centren forces esforços en la reflexió per a la realització depropostes d'intervenció per als adolescents de la planta que sovint són els més oblidats. 

- És cert que les activitats estan oferides a un col·lectiu concret però es té molt en compte el component social i relacional que tenen aquestes activitats fomentant la relació i evitant l'aïllament a les habitacions. 

- Un repte per a la tasca psicopedagògica és el foment de les emocions acompanyades de la reflexió en l'educació en el lleure. Aquest entorn, es donen moltes emocions difícils de gestionar només en aquestes actuacions, per això es promou el treball interdisciplinar, en el qual es fomenta la comunicació entre els diferents agents (voluntaris, coordinadors, treballadors socials, psicòleg...), per així poder fer una atenció adequada des de l'àmbit d'intervenció específic. 

- Sovint en situacions de lleure s'aprofita el sentiment d'identitat i pertinença al territori ja que representa un potencial educatiu enorme, aquest és un fet que també es té molt en compte, ja que els infants estan en un context que no han escollit viure, i estan per obligació mèdica. La promoció d'activitats que els hi faciliten la construcció del seu propi espai (com el de decoració de la sala) permet crear una major vinculació amb l'espai i fer una mica més agradable la seva estança a l'hospital. 

- L'art, una activitat més que creativa a l'hospital. Són vàries les activitats que es realitzen a l'hospital que utilitzen l'expressió artística com a eina educativa. L'expressió artística en l'àrea terapèutica s'ha utilitzat molt sovint per a la detecció de problemes a través de tests gràfics, la incorporació de l'art com a vehicle de rehabilitació a través de la creativitat i l'ús terapèutic de la seva expressió artística s'està implantant als hospitals amb un sentit molt avançat de curació integral del pacient. (Klein, J. P., 

1997 ; Sudres, J. L., 1998). L'art, en les seves diverses formes, representa una sortida emocional que origina un vehicle comunicatiu entre la persona que l'elabora, el producte i el receptor de la producció. Dintre de les moltes formes de l'art, el dibuix ve a representar al nen una oportunitat per a manifestar els estats d'ànim del mateix, del seu intel·lecte i emocions. Les grafies són emprades pel en com un llenguatge personal, per donar a conèixer les idees, sentiments i impressions amb relació al que vol comunicar. Segons Duborgel el dibuix infantil és una manifestació privilegiada de la creació artística i és també el lloc al qual la psicologia pot reconèixer l'expressió d'una necessitat psicològica o emocional, per això la psicologia pot reconèixer l'expressió opta per estudiar les grafies i els dibuixos dels nens com un acte que implica continguts representatius. Les emocions infantils són molt més riques del que els nens són capaços d'expressar; l'experimentació de l'emoció va abans de la capacitat d'expressar-la, per aquesta raó és necessari que els nens disposin obertament de diferents mitjans com el dibuix i l'art en general per expressar-se i comunicar els seus sentiments i emocions.

Alonso, L.; Garcia, D. i Romero, K. (2006) Una experiència de pedagogia hospitalaria con niños en edad preescolar. Educere. V.10, num. 34. Disponible a: http://www.scielo.org.ve/scielo.php?pid=S1316-49102006000300008&script=sci_arttext