Competències bàsiques en l'assessorament psicopedagògic

La psicopedagoga té una formació específica, igual que la que estic finalitzant ara en aquest moment. Alhora porta a la seva "motxilla" un seguit d'experiències (com les que estic incorporant jo a la meva en les meves pràctiques )que li fan veure, viure i actuar d'una manera determinada.

Considero que per interrelacionar-se amb els altres i comunicar certs aspectes cal quelcom més que informació teòrica i experiència.
Per a Andrews (1991) els trets esencials d'un supervisor són els de posseir una actitud innovadora que generi idees en els programes de formació, que ajudi a progressar, que propossi solucions i que orienti en l'ús de recursos de desenvolupament professional a través de la consulta assessora.

La qualitat de l'exercici de l'assessorament psicopedagògic depèn, no només del domini d'un ampli coneixement dels processos educatius i organitzatius que els acompanyen, sinó que també del domini d'un variat repertori de competències d'acció professional que permeten una millor:

• relació
• comunicació
• treball en equip
• negociació
• avaluació
• ...

COMPETÈNCIA	DEFINICIÓ	UNITATS DE COMPETÈNCIA
Competència ttècnica (SABER)	Tenir coneixements especialitzats i relacionats amb un àmbit professional que permetin dominar de manera experta els continguts i les tasques propis de l'activitat laboral.	~   Conèixer estratègies de comunicació i informació acadèmica i professional. ~   Conèixer l'entorn socioeconòmic i polític de referència: sistemes formatius, estructura del mercat laboral, polítiques actuals en matèria de formació... ~   Conèixer instruments, mètodes i tècniques de diagnòstic, desenvolupament i avaluació dirigits a persones, grups i organitzacions. ~   Conèixer sistemes de planificació i gestió de serveis, programes i accions d'orientació professional. ~   Conèixer models teòrics i d'intervenció en orientació i inserció professional. ~ Conèixer models d'autoavaluació de qualitat.
Competència mmetodològica (SABER FER)	Saber aplicar els coneixements a situacions laborals concretes, utilitzar procediments adequats a les tasques pertinents, solucionar problemes de manera autònoma i transferir amb enginy les experiències adquirides en situacions noves.	~   Dissenyar accions i estratègies de comunicació, i crear materials i recursos per a la informació acadèmica i professional. ~   Seleccionar tipus d'intervenció orientadora d'acord amb objectius, contextos i destinataris, i utilitzar mètodes i instruments d'aplicació individual, grupal i institucional per a la recollida i l'anàlisi de dades. ~   Diagnosticar les necessitats formatives i d'inserció de persones, grups i organitzacions. ~   Promoure i dinamitzar relacions de col·laboració entre diferents agents socials per a impulsar la innovació i la millora de la intervenció. ~   Dissenyar, desenvolupar i avaluar projectes, programes, serveis i polítiques de formació i desenvolupament personal, acadèmic I professional. ~   Promoure planificacions i desenvolupament d'enfocaments i desplegaments de millora.
Competència participativa (SABER ESTAR)	Estar atent a l'evolució del mercat laboral, predisposat a l'enteniment interpersonal, disposat a la comunicació i cooperació amb els altres i demostrar un comportament orientat al grup.	~   Respectar les diferències individuals, socials i de gènere, acceptant que els altres puguin pensar de manera diferent. ~   Prendre decisions i aplicar-les, a partir d'una anàlisi reflexiva dels problemes. ~   Treballar en equip de manera activa i responsable, contribuint a un bon clima de grup. ~   Comunicar amb eficàcia i empatia, contagiant l'entusiasme pel treball que es du a terme. ~   Saber negociar i intervenir tenint en compte objectius, entorn i agents implicats. ~   Saber ser gestors de prevenció, talent i canvi
Competència personal (SABER SER)	Tenir una imatge realista d'un mateix, actuar de conformitat amb les pròpies conviccions, assumir responsabilitats, prendre decisions i relativitzar les possibles frustracions.	~   Implicació en la pròpia formació permanent, reconeixent els aspectes crítics que cal millorar en l'exercici de la professió. ~   Mantenir l'equilibri i control emocional. ~   Obertura i flexibilitat adaptativa als canvis i les idees innovadores. ~   Afrontar els problemes i imprevistos de manera autònoma i creativa. ~   Dinamitzar el projecte i estil personal en una constant d'autenticitat i coherència. ~ Actitud critico-reflexiva davant l'entorn institucional, socio-econòmic i polític en què du a terme la seva activitat professional.

Echeverría, B. (2008)


El domini d'aquestes capacitats professionals determinen la qualitat tècnica de la intervenció. Tanmateix, la qualitat total de l'assessorament psiocpedagògic també depèn de la qualitat ètica de la itnervenció, és a dir, de la manera com la intervenció professional s'ajusta a una sèrie de requeriments deontolòtics que asseguren la intervenció. En aquest codi deontològic s'estableixen uns principis d'actuació i de regulació de la intervenció psiocpedagògica que han d'orientar la seva conducta en els diferents nivells de responsabilitat en els que pugui intervenir. Aquests principis i normes són elements de referència per al bon exercici de la professió.

La qualitat ètica de la intervenció es pot examinar analitzant la presència de quatre actituds bàsiques:

Implicació 
L'assessor psicopedagògic forma part d'una comunitat. Comparteix les seves metes, comprèn els sesus condicionants i està compromès amb l'èxit educatiu. La manarea de definir aquest èxit depèn de les circumstàncies, en aquest cas es basaria en contribuir en assegurar la qualitat de vida de les persones amb càncer.

Rigor
Tal com he descrit anteriorment cal una adequada competència tècnica. És imprescindible una bona formacio i un exercici basat en coneixements i pràctiques fiables i contrastades. El rigor no només permet una bona praxis, sinó que genera confiança en el context d'itnervenció.

Respecte 
La intervenció psicoepdagògica representa una ingerència en la vida dels diferents agents professionals d'intervenció i també en els nens i nenes i les seves famílies a les que es dirigeix la intervenció. El respecte es tradueix, en l'obligació d'actuar sempre comptant amb el consentiment de les parts afectades per la intervenció.

Responsabilitat
L'actuació professional de l'assessor produeix conseqüències de les quals s'ha de responsabilitzar per endavant. Ha d'evitar efectes contraris al propòsit de la intervenció.



Són diverses les situacions que he observat que requereixen la intervenció seguint aquests principis i fent un ús adient de les competències pròpies del psicopedagog:

• En les entrevistes als voluntaris
• En algunes entrevistes on s'ha de refusar o redirigir a un voluntari cap a altres tasques. 
• En la relació amb els propis infants amb càncer. 
• En la relació i conversa amb familiars que es troben en situacions complexes. 
• En la formació als voluntaris, que procedeixen de diferents àmbits i amb diferents experiències. 
• En l'assessorament als mestres que tenen un alumne amb càncer i que es troben amb nombrosos dubtes a resoldre. 

L'assoliment d'aquestes competències i principis és una aprenentatge de llarga durada bàsic per a la funció orientadora.

Bibliografia:

• Castelló, M.; Jiménez, I.; Luque, A.; Lago, R.; Monereo, C; Onrubia, J. i Pitarque, I. () Funcions i àmbits d'intervenció de l'assessor psicopedagògic en les diferents etapes educatives. C. Monereo (coord) Models d'orientació i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC. 
• Sanchiz, M.L (2008) Aspectos profesionales de la orientación. M.L. Sanchiz. Modelos de orientación e intervenció psicopedagógica. Castello de la Plana: Universitat Jaume I. Disponible a: http://www.uji.es/bin/publ/edicions/modpsico.pdf
• Comes, G; Parera, B.; Vedriel, G. i Vives, M. (2009) El psicopedagog i la psicopedagoga a Catalunya. URV: Tarragona. Extret a: http://pedagogia.fcep.urv.cat/revistaut/revistes/desembre09/article11.pdf
• Echeverría, B. (2008) Competències i qualificacions. B. Echeverría (coord.) Orientació professional. Barcelona: UOC.