OBSERVACIONS PERSONALS

En general considero que les diferents actuacions i intervencions realitzades s'ajusten contínuament  al codi d'identitat i la filosofia de l'associació. Alhora segueix un procés harmònic amb els principis bàsics dels models d'intervenció psicopedagògics teòrics que afavoreixen a una bona intervenció, en quant al plantejament d'un model d'orientació constructivista, col·laboratiu, on el psicopedagog és mediador de les diferents propostes o provocador d'actuacions, sorgides dels propis agents; o en el foment del treball en xarxa entre els diferents agents d'intervenció per a la millora de la qualitat de vida dels nens i nenes amb càncer hospitalitzats, entre d'altres. 

L'únic aspecte que puc valorar com a mesura a millorar, i que de fet, s'està treballant per a fomentar, és el treball en xarxa entre diferents agents d'intervenció dintre del context hospitalari. 

Els diferents professionals que atenen als infants i a les seves famílies amb càncer  a través de l'associació AFANOC duen a terme una sèrie d'accions que fomenten l'atenció integral d'aquests nens i de les seves famílies. Tenen un sistema organitzatiu que fomenta el treball en xarxa de manera col·laborativa, cadascú dintre de la seva àrea d'intervenció però dintre d'una mateixa entitat. Com a membres d'aquesta entitat es realitzen diverses sessions de coordinació i gestió compartida d'algunes accions concretes. 

Per una altra banda, el personal professional que treballa a l'hospital, degut a  la seva gran complexitat queda una mica distanciat del treball que realitza l'entitat, i el que realitza cadascun d'ells: equip sanitari (metges i infermers/es), equip docent i altres serveis. Cada departament segueix un sistema organitzatiu i d'intervenció determinat. Alhora, són molts els pacients que atenen, i aquests no formen un grup estable, ni en el temps ni en les seves característiques. Aquestes característiques fan que l'equip docent, realitzi la seva intervenció (1 sessió diària, ja que intervenen a altres plantes de l'hospital), i marxi. L'equip sanitari de la mateixa manera (hi ha diferents torns, diferents professionals amb diverses característiques), realitzen les seves intervencions en qüestions de salut i ja està. 

Tot i així s'entén que l'infant està vivint una situació, la qual està constituïda per aquest seguit d'experiències diferents, amb professionals diversos, i tots ells atenen a la globalitat dels pacients. Per això considero com a necessari una millora de les relacions interpersonals dels agents d'intervenció, tant de dintre com de fora del context hospitalari.

La psicopedagoga, que com ja vaig comentar en una entrada específica, es va incorporar en aquest any, i és un dels objectius (a llarg termini), que pretén assolir: la millora de les relacions interpersonals entre els agents d'intervenció.