CONCLUSIONS

Durant aquest primer semestre del curs 2014-2015 he realitzat a l'associació AFANOC el pràcticum I de psicopedagogia.

AFANOC dóna suport integral als nens i nenes malalts de càncer i a les seves famílies per millorar la seva qualitat de vida durant el transcurs d'aquesta situació que apareix de manera sobtada. 

Durant les meves pràctiques he estat present a tasques una gran diversitat de tasques que realitza la psicopedagoga de l'associació per dur a terme cadascuna de les funcions que desenvolupa. 

En el desenvolupament de cadascuna de les tasques realitzades m'han anat sorgint diverses qüestions que he anat reflexionat a través d'entrades amb l'etiqueta de "reflexions monogràfiques" com són les dificultats que es presenten per a realitzar una atenció psicopedagògica degut a l'hetereogeneitat i inestabilitat existent tant en els voluntaris de l'entitat com en els propis nens, nenes adolescents i famílies a les quals es realitza la intervenció.

He realitzat un petit anàlisi sobre la figura del voluntari i la dificultat que sorgeix en cercar un perfil idoni per la intervenció plantejada degut a la gran diversitat de voluntaris, motivacions, interesos, personalitat... i per les pròpies característiques del treball voluntari, com la no professionalització d'aquesta figura. 

Per una altra banda, he valorat les competències d'acció professional de la psicopedagoga, que van més enllà de les competències tècniques (saber), de formació teòrica sobre aspectes d'orientació psicopedagògica; o les relacionades amb la competència metodològica (saber fer) que també es treballa en la formació de psicopedagogia. Considero i he observat que calen d'altres com les competències participatives (saber estar) i les competències personals (saber ser) que són les que compementen la qualitat de l'exercici de l'assessorament psicopedagògic i que no s'ensenyen a la formació inicial, així com competències comunicatives tan essencials i vehiculars per a la resta de competències. 

També he reflexionat entorn el treball en xarxa que es realitza a l'entitat. Dintre dels diferents agents d'intervenció: família, nens, el personal provinentn de l'associació tant voluntaris com professionals, els professionals sanitaris i d'altres agents presents des d'abans del dianòstic de la malaltia com la resta de familiars, amics, companys, mestres... Per tal de poder donar una atenció integral i millorar la seva qualitat de vida en la seva globalitat és fonamental tenir en compte tots aquests agents d'una manera o en altra. A l'entrada referent al treball en xarxa, faig una petita valoració sobre la importància d'aquest fet.

Totes aquestes reflexions, i d'altres incloses en les pròpies entrades descriptives de l'activitat realitzada, he pogut plantejar-les gràcies a la diversitat de tasques en les que he pogut acompanyar a la psicopedagoga del centre, que m'ofereix una visió global de l'amplitud d'opcions que ofereix la tasca psicopedagògica en l'educació no formal i de la complexitat d'aquesta. A continuació descric, de manera resumida, quina ha estat la meva participació per al desenvolupament de cadascuna de les funcions de la psicopedagoga:

• Formar i seleccionar els voluntaris de l’entitat. 

He assistit a la formació inicial dels voluntaris, he col·laborat en la redacció d'una guia inicial del voluntari per aquells que no han pogut realitzar la formació inicial, i a diverses entrevistes per tal de formar part de l'entitat.

• Coordinar, supervisar i assessorar als voluntaris de l’hospital.

Durant les diferents sessions que hem realitzat a l'hospital he pogut estar present en la relació directa entre els voluntaris i la psicopedagoga. La seva presència com a referent, permet crear un clima de confiança i seguretat per als voluntaris ja que pot resoldre qualsevol dubte que els hi sorgeixi durant la seva tasca. 

Alhora es duen a terme accions dirigides als voluntaris per tal de reconéixer la seva tasca dins de l'entitat i conéixer el seu punt de vista, i propostes que poden realitzar, que es valoren molt, ja que són ells els que es troben a primera línia d'actuació amb els nens i nenes amb càncer i les seves famílies. Per tal de poder compartir, supervisar i assessorar-los en aquests aspectes es convoca la reunió general de voluntariat i s'utilitzen diverses estratègies, com la llibreta de "l'hospi", o correus compartits.

• Coordinar les activitats oferides per l’entitat a l’hospital (tant en la seva programació com amb els altres professionals que tenen presència)

He pogut donar suport a diverses activitats que ofereix l'entitat, així com a donar forma al nou projecte d'oci i cultura de l'hospital, amb la incorporació de noves activitats i tallers, amb el centre d'interès relacionat amb les estacions de l'any, que es pretenen anar donant forma al llarg d'aquest curs. 

• Donar a conéixer la realitat del càncer infantil i el valor del voluntariat.

Per qüestions organitzatives d'incompatibilitat horària no he pogut assistir a xerrades informatives a centres sobre el càncer infantil i el valor del voluntariat, però sí he col·laborat i participat en la campanya de sensbilització referència de l'associació: el Posa't la Gorra! Una jornada festiva en un lloc emblemàtic com el zoo, es comparteix un dia amb voluntaris, familiars, nens i nenes malalts o que han patit la malaltia, amb altres ciutadans de la ciutat que assisteixen a la festa. Té gran difussió a través dels principals mitjans de comunicació de Catalunya i hi participen persones i artistes coneguts per a la societat, per tal d'ampliar l'abast que té la campanya. 

• Acompanyar i assessorar a centres educatius amb alumnes amb càncer sobre el càncer infantil (necessitats, recursos, actuacions...).

Per últim, he pogut acompanyar a la psicopedagoga a dos assessoraments, molt diferents, a centres educatius que tenen alumnes amb càncer. 

Un d'un adolescent que es trobava en l'etapa de final de vida i un altre d'un alumne de primària que li acabaven de diagnosticar càncer. 

Ambdues situacions m'han marcat tant a nivell personal com professional. La meva formació inicial és de mestra d'educació especial, amb la qual exergeixo la meva professió actual. Per tant em puc imaginar-me de manera més directa com poden estar vivint aquesta situació les mestres i professors amb els que vam realitzar l'assessorament. Tot i així em vaig sorprendre com sorgeixen una sèrie de dubtes i es donen plantejaments educatius des dels centres educatius que, tot i la meva experiència, no m'hagués imaginat que sorgíssin. 

El tipus d'assessorament és molt personalitzat i flexible a les demandes que es realitzen en el moment. 

Considero que és molt important i de gran valor psicopedagògic aquesta flexibilitat i personalització. Però alhora veig com a necessaris recursos que ofereixin una visió global de la malaltia, de la situació que es viu, de les diferents fases que comporta, i de com actuar de manera adequada vetllant per a que hi hagi una bona atenció dels nens i nenes malalts i de les seves famílies. 

A l'associació fa temps que tracte d'elaborar una guia de suport per a les escoles, és una necessitat que ha estat present des de molt temps. Disposen d'una gran quantitat de recursos, però falta donar-lis una visió de conjunt, i oferir-los en un format clar i que permeti una autoformació dels docents, així com resoldre dubtes de manera autònoma, sense la intervenció directa del psicopedagog en qualsevol moment. 

Tal com he descrit al llarg d'aquest primer pràcticum, són moltes i molt diverses les funcions i tasques de la psicopedagoga en el centre i aquesta tasca, de redacció d'una guia per a aquestes situacions, ha quedat sempre en el tinter. Alhora és una opció viable per a dedicar-hi un semestre de treball, ja que qualsevol altra tasca no donaria tot el profit i no seria tan viable i funcional com ser aquesta per a les meves pràctiques.

Per a una altra banda, tot i que he de tenir present en tot moment la visió del psicopedagog, la meva formació inicial com a mestra d'edcuació especial crec que em permetrà tenir clar el punt de vista dels destinataris de la guia, així com tenir presents aspectes organitzatius, curriculars i  didàctics que un altre professional no disposaria. El fet d'haver realitzat les primeres pràctiques en diferents àmbits d'actuació també em dona una visió global de l'entitat i no seria una persona totalment externa a l'entitat. Per aquests motius, la proposta per al meu pla d'actuació que he de començar a elaborar en la propera activitat i que començarà en el pràcticum II serà la d'elaboració d'una guia per a mestres amb alumnes amb càncer. 

Tant en la meva participació en les diverses activitats realitzades des del setembre, com en les futures que es preveuen, valoro les meves pràctiques com a molt completes i que inclouen una formació global del paper del psicopedagog en l'àmbit de l'educació no formal. Estic molt satisfeta així com agraïda per les actuacions dutes a terme fins ara, i per l'oportunitat que se m'està oferint.